Parlem molt malament

Que el català s'escriu molt malament ho sap tothom. Dècades de prohibició han fet que una part molt important de la població, més d'una generació, no escrigui correctament la nosaltra llengua.

Partim de la base que això li pot passar a qualsevol llengua perquè hi ha gent que ha estat escolaritzada en català i tot i així llegir ens pot portar a creure en la necessitat de desxifrar quecom codificat. I no estic parlant del jovent que escriu en dialecte SMS ;)

Però el que si que és cert és que hi ha certs tics a l'hora de parlar que s'han anat imposant de mica en mica i el que em sap greu és que d'aquí a pocs anys ens semblaran paraules o expressions normalitzades i ens estranyarem que no sigui al diccionari.

Voldria dir que jo, malauradament no soc cap excepció en aquest tema i reconec que el vale (o la seva variant val) els deixo anar molt més sovint del que m'agradaria.

Així doncs aquestes són algunes de les paraules o expressions que actualment s'estan extenent i que em fan més ràbia:

- Un segundet, li passo: les converses telefòniques tenen aquestes coses.

- Tenir que fer, no puc, no el suporto però soc conscient que ho tinc molt magre.

- A tumá pel ... un altre de típic, tant bé que queda : a prendre vent!

- Péééééro ... Oh!!!!!!! No puc, aquest em treu de pollaguera Tant complicat és fer la e neutre? O encara que no es faci neutre (per les variants valencianes i barcelonines) és una paraula aguda! La darrera síl·laba és la tònica.

 

Bé, segur que n'hi ha moltes més, montillesc a part. Avui, però n'he vist una d'escrita que m'ha fet molt gràcia. Un text parlava d'un objecte de sota cost. El castellà és a tot arreu: de bajo coste.

Au!