L'elecció de KVM

El món de la virtualització està totalment dominat a ulls del gran públic per l'omnipresent VMWare i les seves diferents versions i solucions. Tot i això, el programari lliure compta amb importants, i provablement millors, sistemes de virtualització.
La virtualització, en les seves diferents opcions, permet executar en una mateixa màquina diferents sistemes operatius al mateix temps. Això si, sempre i quan la màquina física disposi de prou recursos per a fer-ho.
És una opció molt recomanable en entorns empresarials per diferents motius. En primer lloc perquè permeten disposar de noves màquines en pocs minuts. Milloren la capacitat de gestió de maquinari. Faciliten el disseny d'una estructura tolerant a falles, la inversió és clarament inferior, etc.
Si bé a nivell de popularitat VMWare és el més important, en el món del programari lliure hi ha dos sistemes de virtualització que dominen per sobre els altres. Es tracta de XEN (actualment Citrix en comercialitza una versió i en patrocina el desenvolupament) i KVM (Kernel Virtual Machine). Hi ha altres opcions com VirtualBox (més encarada a Desktop i actualment en mans d'Oracle), o OpenVZ ( basat en contenidors), etc.
Actualment el més instal·lat, i amb diferència, és XEN. De fet moltes empreses que es dediquen a comercialitzar serveis de CloudComputing o VPS (Virtual Private Server) basen la seva infraestructura en aquest sistema de virtualització.
És cert que hi ha moltes característiques que diferencien Xen de KVM, però la principal és la que es deriva del nom del segon (kernel). KVM, que utilitza qemu, és un mòdul del Kernel de Linux, mentre que Xen és un sistema de paravirtualització, és a dir una capa per sobre del nucli del sistema. Això vol dir que per a utilitzar Xen es necessita un kernel especial, mentre que amb KVM només cal carregar un mòdul.
Hi ha infinitats de comparacions entre els dos sistemes, i depenent de qui les faci els resultats són més favorables a un o a l'altre. El que cal dir, però, és que els dos sistemes estan prou madurs i tenen la qualitat suficient com per ser utilitzats en entorns de producció.
Fa més d'un any, i després de llegir força documents i articles per internet, em vaig decantar per KVM i la veritat és que n'estic molt satisfet. No només per tots els avantatges que m'ha donat a mi, i per tant a l'empresa per la que treballo, sinó dos motius molt importants. El primer és que no m'ha donat problemes d'estabilitat i això sol ja és important. I el segon és que vaig encertar amb l'elecció.
KVM s'ha convertit en el sistema de virtualització per defecte de RedHat en les seves versions empresarials. Això vol dir que el principal distribuidor comercial de GNU/Linux aposta decididament per KVM. Recentment Novell SuSE Enterprise Linux també ha decidit optar per KVM, i hi ha hagut moviments semblants de IBM i altres. En el futur és possible esperar moviments de Oracle, que disposa de Oracle VM i Oracle Enterprise Linux (Basat en RedHat) que basen el sistema de virtualització en Xen. A tots aquests moviments cal afegir el fet que Ubuntu també aposta per KVM com a solució de virtualització. Això no vol dir que totes aquestes versions de GNU/Linux abandonin la possibilitat d'utilitzar Xen en les seves instal·lacions.
Caldrà veure què passa amb DELL ja que s'ha comentat que oferirà com a opció de virtualització en els seus servidors a Oracle VM.
Moltes vegades he parlat de virtualització amb proveïdors de l'empresa on treballo i utilitzar KVM era per ser tractat de boig. En primer lloc perquè era (i encara és) força desconegut, i segon perquè hi ha solucions que van de marevella amb Windows!
Doncs més d'un any amb Debian Lenny i KVM i molt satisfet, no només per l'any sinó també pel futur.