Les xarxes socials

Algú podria pensar que una persona que ja fa molts anys que "remena" això de l'Internet no s'hauria de mostrar sorprès per l'avanç d'aquesta eina.

Aquests sóc jo. He de reconèixer que mai m'hauria pensat que internet es convertiria en una eina com la que és avui. De la mateixa manera que quan veia algú amb un telèfon mòbil pensava: quin fantasma/notes. Això no servirà mai per a res, i avui en dia, qui no té com a mínim un mòbil... Vaja que no és ningú. La societat ens ha creat la necessitat.

Amb Internet com a eina ens passa quelcom semblant. El que va començar que com un mer entreteniment a nivell d¡usuari i com un sistema de comunicació limitat entre cientifics i universitats (bàsicament però no unicament) avui en dia és indispensable en la nostra socientat en el dia a dia.

Parlava amb una persona de Sant Pau i em comentava que el poble (aquest i tots, segur) ja no son com abans. Els veïns passen dies sense veure's, quan abans es feia vida i es jugava al carrer.

Això em va fer adonar que la història recent ha patit dos canvis en les relacions socials molt importants. El primer és el el canvi consola/ordinador. Les persones joves vam passar de jugar al carrera mb els amics a fer-ho de forma individual amb aquelles consoles, que vistes des de la distància sembla impossible! Doncs hi jugàvem i hi passavem hores. Inicialment amb amics perquè només n'hi havia un que podia tenir-ho. Al cap de poc temps vam passar d'anar a jugar i fer cabanes al descapat o bosc del costat, de relacionar-nos amb amics i veïns a tancar-nos a l'habitació a jugar.

Evidentment que és una exageració però segur que identifiquem la situació. La relació va començar a canviar quan va aparèixer internet i aquells primers jocs en xarxa. Però la situació no era massa diferent.

Les xarxes socials, la web 2.0, ens ha permes tornar enrere. No, la gent no juga al carrer. Però la gent es torna a relacionar. El veí ja no és aquella persona que viu al costat de la casa on vius tu. Ara és una persona que pot tenir amics en comú amb tu, algú que té els mateixos interessos professionals que tu, aquella persona que comparteix les seves experiències al voltant de qualsevol cosa física o immaterial.

Crec que el nivell de relació social, en general ha tornat enrera i ho dic com a victòria, perquè l'individualisme en les relacions ha donat pas de nou a les relacions i activitats al carrer. El que passa que el carrer ara és Internet.

Cada dia veig amb més sorpresa la influència que en els mitjans de comunicació tenen les xarxes socials. No entraré a valorar polítiques de privacitat i condicions d'ús d'aquestes xarxes, que al final acceptem sota la nostra única responsabilitat. Però és que no hi ha programa de ràdio que no tingui web, facebook i twitter. M'imagino que amb la televisió deu passar el mateix, però estic tant fart de veure futbol tot el sant dia que ja ni ho miro. Un dia faré un post sobre això, que en tinc moltes ganes.

La influència de de les xarxes socials es demostra en la recent polèmica d'aquells privilegiats que van en classe bussiness en tots els vols de i cap al parlament europeu. I dic privilegiats perquè la majoria dels que els hi paguem el sou i el viatge hem de fer mans i mànigues per pagar un vol que ells, pel seu nivell, no accepten a agafar.

Doncs una revolada, en aquest cas al Twitter, ha tingut uns conseqüències inimaginables. Bé, de fet no passarà res perquè els ciutadans som massa bones persones. Diuen que quan ets dues vegades bo ets bo-bo (bobu). En fi, sense Twitter la reacció/rectificació dels polítics afectats no s'hagués donat mai. Només això ja és espectacular.

I el que deia a l'inici. Em sorpren tant que no em vull posar cap mena de límit en la imaginació de fins on pot arribar tot això. Fins i tot ens pot portar la democràcia, la votació diaria sobre decisions del nostre poble, o ciutat es podrien fer per mobil/internet. Això que tècnicament és possible ens ho haurem de guanyar perquè els de la classe bussines no ens ho donaran pas. Però el que és important del cas és que es possible.

Qui ho havia de dir. Fa 20 anys escoltavem les cintes de casete de Sopa de Cabra, fins que van començar a cantar en llenguatort per allò de l'èxit. Ara, gràcies a internet (Sinde/SGAE: de forma legal), estic escoltant i gaudint del darrer disc dels Obrint Pas.

Comentaris

Sí, pero...

Tot ha canviat o hem canviat. Però no crec que només hi influeixin les noves tecnologies en el fet de no fer vida al carrer. Crec que hi ha una sobreprotecció (als nens, per exemple) o por (?) que abans no hi era. El perquè no ho sé. Potser massa informació, precisament. Ignorem al veí del costat de casa però en canvi tenim molts "amics" al facebook.

Internet pot haver canviat algunes coses, aquest individualisme /egoisme que hi havia potser més abans, però la veritat és que no veig gaire esperit col.lectiu, solidaritat, voluntariat, altruisme, valors... gràcies a internet.

També recelo de tenir internet al mòbil (perquè ara mateix no ho faria servir) però també deia el mateix dels mobils fa uns anys. La democràcia participativa i les revolucions es poden gestar amb les xarxes socials, però hem de tenir present que no tothom té Internet.

Esperit col·lectiu nul, hi estic d'acord

A més, totalment d'acord. Si no fos així moltes de les coses que ens passen no passarien de la mateixa manera.

També d'acord amb la sobreprotecció a la mainada.

Però el que volia dir és que les noves eines milloren la situació, tot i que no sigui ideal.