Les pomes i les empreses

No es pot negar que que Apple ha sabut posicionar-se en el mercat empresarial de manera espectacular.
La primera aportació ha estat la revolució en el mercats dels smartphones amb el seu model iPhone. La segona gran aportació està essent l'iPad, que ha modernitzat espectacularment els primers intents de tablets.

Apple havia estat el gran dominador en empreses de sectors d'arts gràfiques, edició de vídeo, etc. El seu èxit el basàven en dos punts diferents: el disseny dels seus productes i l'arquitectura dels MAC.
Cal recordar que els MAC dominaven el sector perquè l'arquitectura estava basada en PowerPC mentre que els ordinadors que normalment anaven amb altres sistemes operatius funcionaven amb arquitectures x86. Recordo que en les comunitats linuxeres eren habituals els esforços per poder tenir un MAC, doncs la millora de endiment d'un Debian en ppc versus x86 era important. Era pels voltants del 2000 i ha plogut molt des de llavors.

Això ja fa anys que va canviar quan MAC es va passar a Intel. El principal motiu sembla que era la prioritat que tenia IBM (fabricant dels processadors) versla PlayStation de Sony i no els ordinadors d'Apple. Fa gràcia sentir els usuaris d'Apple parlar de MAC i PC, termes totalment erronis. Els MAC son PC, agradi o no. I un PC no és Windows, també agradi o no.

Però l'èxit del l'iPhone i l'iPad jo l'associo a iPod, que va ser el primer gran producte de masses. A partir d'aquí es van començar a popularitzar els macbooks fins al punt que si en un anunci ha de sortir un portàtil ja ningú posa un HP, o un DELL, ha de sortir una poma. El mateix passa en sèries, cinema, etc. Apple, amb la seva imatge ha sabut crear articles exclusius. Des dels macbooks a l'iPhone o iPad, la gent associa la marca com a valor.

No tic cap dada a la mà, però estic convençut que molta gent, per no dir la majoria, que compra un d'aquests articles no compara amb altres productes del mercat. Ho fa per la marca. De fet la gent fa llargues cues per adquirir aquests productes. Ni el més revolucionari dels telèfons nokia ho havia aconseguit mai. Cal dir també, que els mitjans de comunicació contribueixen de forma important, i fins i tot escandalosa, a fer propaganda d'aquests dispositius. Sense anar més lluny als serveis de mobil de tv3.cat hi apareix: mira tv3 des de l'ipad, portals iPhone. Cap referència a altres marques ni sistemes operatius de mobils.

Per tant, a nivell social, Apple s'ha convertit en una moda i cal reconèixer que ho han fet bé. Però també cal reconèixer que és producte de l'analfabetisme tecnològic de la societat. Això no vol dir que no siguin bons productes, que ho són.

A les empreses la primera introducció massiva d'Apple ha estat l'iPhone. La usabilitat d'iPhone no té res a veure amb els productes existents en el moment de la seva creació. Especialment important pel que fa al correu electrònic. Pel que fa al fet que es necessiti un programes com l'iTunes per fer-ho funcionar tot amb  l'ordinador em sembla un desastre.  Però és que a part és un desastre el funcionament en si de la plataforma. Impossible crear una carpeta des de l'iPhone, es necessita iTunes (crec que ho han canviat a la darrera versió), impossible copiar contingut directament des de l'ordinador. Hi ha moltíssims aspectes d'usabilitat que es competidors actuals superen de molt llarg.

La presencia d'aquest producte a les empreses, té una part encara més negativa i és la introducció i barreja de la part lúdica amb la laboral. Quan cal fer algun canvi d'aquests dispositius l'usuari demana que no es perdin (i per aquest ordre) els contactes, la música i les fotos. Però a més, fins on arriba el poder de la poma que la gent està disposada a pagar (un preu simbòlic, és cert) per una aplicació com els WhatsApp que en totes les altres plataformes és de franc.

Però l'iPhone rai, a les empreses el que els ha de preocupar és l'iPad. És cert que hi ha excepcions i que el producte no és el problema sinó la utilització que se'n fa. Però ja hi tornem a ser. Quin perfil de feina s'ajusta al de l'usuari tipus de l'iPad? Doncs en l'actualitat a gairebé ningú que treballi am un ordinador la major part del dia. Hi ha programes que no existeixen per MAC, la mida en desaconsella l'ús per jornades llargues, etc. Altra vegada, sembla que si no es va amb un iPad no es va a la moda. I passa el mateix que en el cas de l'iPhone, l'iPad té el títol de ser el primer, però passat un temps aquest títol no hauria de servir més que per això. La gent no es preocupa de miara altres opcions, de mirar si les prestacions en milloraran la seva productivitat.

I tinc la sensació que, si no fos pels informàtics de les empreses, aquest productes de can Apple no haurien entrat tant facilment. Sempre hi ha excepcions, però la majoria d'usuaris no sabria ni posar-lo en funcionament per passar-hi els contactes.