komnem.com, el sensor comunitari

Doncs després d'uns quantes setmanes de no dormir gaire he posat en funcionament el komnem.com.

Es tracta d'una web en la que els usuaris poden crear comunitats. En aquestes comunitats els usuaris plantejaran temes perquè la gent pugui "votar" sobre la reacció que els proboca aquell tema, positiva o negativa.

A cada tema hi podrà votar qualsevol usuari, formi part de la comunitat o no.  A més els usuaris registrats podran fer comentaris en els temes.

En aquest moment inicial no hi ha massa temes i per tant no ens podem fer una idea acurada de com queda la pàgina. Els temes tindran un color o un altre depenent del sentit del vot dels usuaris mentre que la mida del tema estarà en funció de la participació que hagin tingut els usuaris en el tema en concret. El mateix passa amb les comnitats.

Hi ha dos entorns, un en català i l'altre en castella. Que hi hagi dos entorns és perquè així es va provant com funciona, doncs si el projecte tira endavant potser se n'hi afegiran més.

Tot i que hi ha diferents entorns i que les comunitats i temes plantejats seran diferents, els usuaris podran participar en qualsevol d'ells. 

Lamentable Sarkozy

Després els polítics s'estranyen que hi hagi abstenció:
Aquest home sembla que tingui una mica de mal beure...

Celebrem la jubilació

Ahir vam anar a sopar al Celler de Can Roca per celebrar la jubilació del meu pare, en Miquel Diumé.

No hi havia anat mai i la veritat és que em va agradar moltíssim, i més perquè no pagava jo. Però cal dir-ho tot, si hagués hagut de fer-ho tampoc m'hagués fet res perquè un suparet d'aquests de tant en tant està molt bé, ni que sigui per a probar-ho. 

Eleccions municipals 2007

És impressionant! Definitivament això de la política no es pot considerar un esport, doncs hi ha una diferència molt gran. en els esports estem acostumats a veure que un equip, jugador o jugadora guanya i l'altre perd. En política no. És impressionant tothom guanya!

I després els polítics s'estranyen que la majoria absoluta sigui per l'abstenció.

Aquesta vegada m'alegro molt dels resultats que han tret les Candidatures d'Unitat Polupar. No he estat a cap llista i tampoc he participat en cap dels projectes que han creat arreu del principat. El que m'ha sabut més greu ha estat  que no s'hagi aconseguit el regidor a Girona.

És cert que Girona és una capital de comarca i un lloc complicat i molt simbòlic, però ha deixat un gust amarg el resultat perquè un centenar escassos de vots han deixat en Jordi Navarro sense un merescut regidor, per la feina feta -no només per ell. 

Dia de l'orgull friqui

No és que m'hi identifiqui, però avui se celebra el dia de l'orgull friqui.

Sobre la pau, la violència i la demagògia

Aquest matí he sentit a la ràdio les paraules del president del govern espanyol, en Zapatero, pronunciant unes paraules que de seguida les he trobat patètiques.

No són patrimoni seu, ni socialista (entenent per socialista una cosa molt diferent a la definició real), ni del PP,... És una cosa molt estesa, per degràcia, entre la classe política actual. Dia així:

...res és possible en democràcia amb violència, ni amb suport, justificació i explicació de la violència. (*)

Ara si que l'hem feta bona. Aquesta declaració, a més, la seguia la traca final, una cosa així com que els que no la condemnen són uns covards. En al·lusió, suposo, a l'esquerra abertzale.

Continuem, perquè la famosa constitució "democtrática y que une a todos los españoles" diu en el seu article 8.1 ni més ni menys que:

Las Fuerzas Armadas, constituidas por el Ejército de Tierra, la Armada
y el Ejército del Aire, tienen como misión garantizar la soberanía e
independencia de España, defender su integridad territorial y el
ordenamiento constitucional.

Ei si no fos perquè sé que en Zapatero és molt constitucionalista i molt demòcrata juraria que la constitució defensa l'ús de la violència.

 

(*) extret del diari Avui.

Sauron, Boada... Núria Lliure

El paper que han tingut els responsables del departament en aquest cas ha estat com a mínim patètica.

És cert que s'havia d'esperar que amb IC-V al capdavant de la policia haurien de canviar algunes de les actituts que havien tingut fins llavors. Però és el que el canvi (i el llenguatge que utilitzen n'és una mostra) és equiparable al salt que han fet personatges com Piqué o Virulés en la seva militància.

Els que som de les comarques gironines ja coneixiem bé el senyor Boada, i no em sorprèn però si que indigna. Recordo una d'aquelles jornades de protesta en contra del túnel de Bracons en la que en Boada oferia la seva persona i presència per oposar-se a al treball de les excavadores el dia que aquestes es disposessin a treballar.

Quines èpoques aquelles en les que manava CiU-PP. tot era molt fàcil. Jo, per descomptat, no me'l vaig creure mai. I mira, el temps m'ha donat la raó.

Partisano on-line, per fi!

Després de molts de mesos treballant-hi acabo de penjar la nova botiga de Partisanowear.com, moment que ja em pensava que no arribaria mai. No pas per a res sinó perque feia molt que hi treballava a estonetes i considero que no s'ahuria d'haver allargat tant.

Sarri Sarri

Ahir va ser un dia intens. Després de passar-me el matí davant de l'ordinador va ser l'hora d'anar a Girona.
Per fi vam aconseguir que en Toti baixés de les muntanyes, i vam anar amb la Rita cap a la manifestació dels dissabtes per demanar la llibertat de la Núria. Tot i saber que la situació de la Núria és incerta, és recomfortant veure que la gent no es cansa de denunciar la situació que està patint.

Després ens va tocar anar a fer cultura i comprar 4 llibres, acabant la tarda al bar la Terra. D'allà cap al Zanpanzar, la taberna basca del barri vell. Vam passar una bona estona tots 5, ja que es van afegir en Ferran i en Raül. Txacolí amunt, pinxo avall! I tot de cop: iep, que en Fermin Muguruza toca a la Mirona. I cap allà.

Vam arribar que no faltava massa per acabar però vam entrar igualment. I va valer la pena. Sobretot perquè vam poder escoltar cançons mítiques de Negu Gorriak (Gora Herria!) i de Kortatu: Mierda de ciudad, La linea del frente i Sarri Sarri.

Una nova Maragallada

Impressionant la capacitat d'aquest home, en Maragall, d'ocupar portades i portades d'informació política. I la veritat és que aquesta setmana s'ha superat.

Primer deixa a tothom sorprès (a alguns més que d'altres, tot s'ha de dir) quan assegura que l'esforç per aconseguir aprobar l'estafatut no ha valgut la pena. Els del PP li dónen la raó (mira que en sou de patètocs, no ha valgut la pena perquè considera que és insuficient, no perquè no valgués la pena fer-lo), els d'ERC també i tots els altres s'enfilen per les parets.

Però uns dies després es filtra l'entrevista que es publicarà a l'Avenç on assegura coses molt lletges d'en Rodriguez Zapatero. A part de deixar estupefacte al senyor de la clenxa, enamorat d'en ZP, el senyor Mas, els del PSC i sobretot els de la línia dura (durament espanyolista: Iceta, Zaragoza, Monti,...) queden guapos!

Syndicate content