Demà dilluns 1 de febrer un munt de sales de cinema fan vaga per protestar per la futura llei del cinema de Catalunya. La llei parla de moltíssimes coses, la majoria de les quals no fan cap mena de refrencia a les qüotes que els pobres propietaris de sala no paren de fer referència.
L'article de la polèmica és el 18, que marca un 50% de copies en català. Però no badem, només d'aquelles películes que se'n distribueixin més de 15 copies. Les altres no cal.
Des que em van regalar l'acordió diatònic al setembre no he parat de tocar-lo. La Rita n'és testimoni i persona directament afectada. Això també m'ha servit per aprendre moltes cançons que no coneixia, i la veritat és que em sento afortunat.
La veritat és que m'apassiona però el fet que no sàpiga gaire de música i que no tinc gaire paciència ha fet que no n'hagi après més.
Aquestes són les cançons que JA sé tcar amb l'acordió. No les he après per aquest ordre:
- Cargol treu banya
- El gegant del pi
- El poll i la puça
- La modista de Balaguer
- L'aigat d'Olot
- El gitano
- La vall del Riu Vermell
- L'estaca
- Bella Ciao
- El Baridà
- El valset valencià
- A la "sombra" d'una alzina
- Rustic camp
- La dama d'Aragó
- El Ball de Sant Ferriol (gairebé!)
Per qui no ho sàpiga, una colla estem preparant un combat de corrandes a Santa Pau pel dia 21 de març.
Consisteix en un concurs en que els participants hauran de cantar corrandes improvitzant el text a partir d'un tema definit per l'organització. Tot i que no és la nostra intenció de competir-hi, està molt inspirant en el campionat que es fa cada any a Espolla i del que se n'escull el Rei de les Nyacres.
I precisament en Francesc Ribera "Titot" participarà en el combat corranderu, entre molts d'altres (esperem).
Espectacular espectacle es va viure a Espolla a la 7a edició de cant improvitzat. Des de la primera selecció fins al combat final, va ser una mostra de cultura recomenable.
Que el català s'escriu molt malament ho sap tothom. Dècades de prohibició han fet que una part molt important de la població, més d'una generació, no escrigui correctament la nosaltra llengua.
Partim de la base que això li pot passar a qualsevol llengua perquè hi ha gent que ha estat escolaritzada en català i tot i així llegir ens pot portar a creure en la necessitat de desxifrar quecom codificat. I no estic parlant del jovent que escriu en dialecte SMS ;)
Però el que si que és cert és que hi ha certs tics a l'hora de parlar que s'han anat imposant de mica en mica i el que em sap greu és que d'aquí a pocs anys ens semblaran paraules o expressions normalitzades i ens estranyarem que no sigui al diccionari.
Voldria dir que jo, malauradament no soc cap excepció en aquest tema i reconec que el vale (o la seva variant val) els deixo anar molt més sovint del que m'agradaria.
Així doncs aquestes són algunes de les paraules o expressions que actualment s'estan extenent i que em fan més ràbia:
- Un segundet, li passo: les converses telefòniques tenen aquestes coses.
- Tenir que fer, no puc, no el suporto però soc conscient que ho tinc molt magre.
- A tumá pel ... un altre de típic, tant bé que queda : a prendre vent!
- Péééééro ... Oh!!!!!!! No puc, aquest em treu de pollaguera Tant complicat és fer la e neutre? O encara que no es faci neutre (per les variants valencianes i barcelonines) és una paraula aguda! La darrera síl·laba és la tònica.
Comentaris recents
fa 6 years 25 setmanes
fa 6 years 25 setmanes
fa 6 years 36 setmanes
fa 7 years 5 setmanes
fa 7 years 5 setmanes
fa 7 years 37 setmanes
fa 7 years 44 setmanes
fa 7 years 44 setmanes
fa 8 years 19 setmanes
fa 8 years 31 setmanes